dimecres, 26 de juny de 2013

Gran victoria de la PAHCB 50.000 a 0



Ahir la PAHC Bages va completar amb èxit l'acció mes dura realitzada fins al moment.

    Anàvem a defensar a la família estafada del Jordi i la Reme. Una família de sis membres i uns ingressos de 420€. Fa uns anys el banc l'hi va fer un refinançament de l'hipoteca amb una carència avalada per la mare de la Reme. Aquesta trampa traduïda al llenguatge bancari s'anomenava hipoteca soport de 50.000€ sobre el pis de la iaia ja gairebé pagat. Una mala jugada de targeta vermella

    Desde la PAHCB portavem molt de temps intentant trobar una sortida diplomàtica pels afectats d'aquesta entitat. I finalment la Caixa ens va oferir un interlocutor que faria d'intermediari entre l'entitat i la plataforma. Després de molts intents, mai vam aconseguir mantenir una negociació. Aquest senyor es negava al diàleg (no agafava trucades ni responia e-mails) i el tracte vexatori amb què ens tractava ens feia cada vegada més mal. Fins que vam explotar. Ja no volen negociar. Nosaltres posem les condicions.

    Vam començar ben aviat, cap a les 10 del matí. Unes seixanta samarretes verdes, carregades amb sacs de dormir, abordarem el Banc Sabadell (Abans caixa Penedes i a alhora BMN) de la plaça sant Domènec. Enganxines, crits de “si se puede” com qualsevol altre acció. Amb la inconveniència que aquests no volien negociar res (made in CaixaPenedes). Ja sabiem que seria difícil. Ens deien que la hipoteca de la Reme i El Jordi ara era de BMN i no tenia oficina física. -- I que? D'aquí no ens treuran fins que solucioneu aixo.

    Eren prop de les vuit del vespre quan van arribar els mossos. Una trentena romania dins de l'oficina tancada i una vintena esperaven fora. els treballadors de l'entitat esperaven que la policia desallotgés l'oficina i no va ser aixi. Fins que no es solucionés el tema d'allí no sortia ningú. Es van accelerar les negociacions: trucades desde Madrid, visites d'alts càrrecs... Per fi s'havien adonat que erem infinitament més forts que ells. I que no ens mouríem d'allà --- Nosaltres no tenim pressa. I vosaltres?

    Finalment cap a les 22:30 de la nit la Reme, el Jordi, la Alba i la Iris sortien per la porta de la sucursal, a la que portaven més de 12 hores tancades, amb els ulls plens de llàgrimes. Ho haviem aconseguit. Dació amb lloguer social i condonació de l'aval. Quina emoció es va viure en aquell moment. Quants sentiments. Som Grans, enormes, gegants. Som la PAHCB!!!!!



PD: Fernando Torres no et volem tornar a veure. Canvi de Servidor....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada