dimecres, 6 de maig de 2015

#SSocialsAmbLaILP

Les professionals de Serveis Socials denuncien manca de recursos per fer front a l'allau de desnonaments actual i reclamen que s'aprovi urgentment la ILP habitatge


Amb un vídeo publicat amb l'etiqueta #SSocialsAmbLaILP l'assemblea de Serveis Socials Públics i de Qualitat i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya  s'adhereixen a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica.
 
Els treballadors i treballadores de Serveis Socials expliquen com des de l'esclat de la bombolla immobiliària hi ha hagut un augment exponencial dels desnonaments que ha canviat el seu dia a dia com a professionals. Expliquen com, només a la ciutat de Barcelona, han de fer front a una mitjana de 30 desnonaments diaris sense els recursos suficients per assegurar un reallotjament digne i adequat per a les famílies.
 
Al vídeo publicat denuncien la manca de polítiques d'habitatge i com això té un impacte en l'atenció social que realitzen, i que les porta a haver d'actuar en situacions d'emergència per pèrdua de l'habitatge sense els recursos suficients. En el cas de Barcelona, denuncien com moltes vegades la seva intervenció es limita a estar presents al desnonament en aplicació d'un protocol entre l’Ajuntament i els organismes de l’àmbit judicial que a la pràctica tan sols ha servit per “protegir a la comitiva judicial per dur a terme els llançaments en lloc de tenir com a objectiu fer una atenció social preventiva i protegir l’adequat reallotjament de les persones afectades”. És així com consideren que són "l'escut que utilitza l'Administració per legitimar la seva intervenció en els desnonaments" i que amb aquest tipus d'actuacions els usuaris perden la confiança en els professionals referents i en la pròpia institució dels Serveis Socials.

Les seqüeles dels desnonaments en la infància

Un dels col·lectiu més vulnerables davant els desnonaments és el dels menors d'edat. Les professionals de Serveis Socials relaten en el vídeo com en el seu dia a dia viuen situacions de molta tensió en què els propis menors els demanen "si us plau, no em treguis de casa meva". A més, alerten com en els centres dels barris amb menys recursos i amb major nombre de desnonaments es pot apreciar una presència major de problemes de salut mental entre els infants.
Aquestes impressions són avalades pels estudis sobre la matèria que avancen algunes dades molt preocupants. Per exemple, un Informe recent realitzat per l'Observatori DESC i la PAH a partir de 1200 enquestes a famílies en execució hipotecària apunta que un 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, mentre que, segons dades de l'Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, aquests percentatges a Catalunya són d'entre el 6 i el 7%.
Al mateix estudi, un 22% de les llars declara que han hagut de canviar d'escola com a mínim a un dels menors a causa de les dificultats per pagar l'hipoteca. D'aquests canvis escolars, gairebé la meitat, un 47% s'ha produït durant l'any acadèmic, fet que pot tenir conseqüències negatives per l'elecció del centre escolar, l'accés a les beques o la integració socio-educativa dels menors. Segons les professionals de Serveis Socials, en molts dels casos aquestes vivències traumàtiques suposaran greus seqüeles pels infants.

La  ILP habitatge: una solució d'urgència també per evitar els desnonaments per lloguer

Els darrers anys els desnonaments per impagament de lloguer han anat augmentant i  actualment ja suposen el 60% del total a Catalunya. En aquests casos, el procediment de desnonament és molt més fulminant que en l'hipotecari, i la resposta de les Administracions arriba tard i és insuficient. Les mateixes professionals reconeixen que en moltes ocasions tenen seriosos problemes per garantir un reallotjament digne, i s'han de limitar a oferir a les famílies uns dies de pensió o una ajuda pel lloguer d'una habitació a un pis compartit.
Per aquesta raó, la ILP en curs preveu també donar respostes efectives als desnonaments per impagament de lloguer, amb una important distinció entre grans i petits tenidors d'habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenidor d’habitatge, s'haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenidor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.

Amb tot, la ILP habitatge permetrà no només aturar el patiment i l'angoixa de milers de famílies, sinó que serveis públics com els Serveis Socials superin la situacio de saturació actual i puguin funcionar amb major eficàcia. És evident que si es redueixen les seves actuacions en els casos d'extrema urgència (desnonaments, talls de subministraments, etc), podran desenvolupar amb major dedicació, recursos i garanties les tasques de prevenció de l'exclusió social i promoció de l'autonomia de les persones que tenen encomanades.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada